Comentari de Bruno a “Adéu sobirania!”
Fa uns dies vaig llegir la funesta notícia que l’ administració d’ Obama preten definitivament la censura d’ internet. Aquesta notícia no prové de fonts ocultes, sinó tot el contrari. Les manifestacions de censura d’ internet són declarades obertament i en públic per la pròpia administració d’ Obama, així com, per la CNN.
Novament esl arguments alegats són els ja coneguts motius de seguretat i urgència. L’oncle sam, com sempre, vetlla per nosaltres erigint-se com el pare protector. Però, de què i de qui ens em de protegir? i quin és aquest mal tant inminent que faci adoptar mesures urgents?
Una cosa està clara, des de que internet s’ ha configurat com un mecanisme de comunicació global, la informació no trova traves ni obstacles per viatjar lliurement per tot el món. Internet ens permet difondre informació sobre conscienciació social, política, finances, medioambiental, laboral… etc Ens permet treure a la llum la clara i diafana manupulació del poder financer i polític, essent aquests una mera titella del d’ aquell. Ens permet divulgar informació per crear una societat civil més conscient del món que l’ envolta i de la grant mentira i manipulació que, com una teranyina, controla la societat.
A més a més, internet, no només, ens permet difondre informació, sinó que està reagrupant un gran nombre d’ individus, es comença a coagular una incipient organització de la gran massa difusa i no conectada entre sí. Aquí está el quid de la qüestió, la massa només es vulnerable si consegueixes que no s’ organitzi com a col.lectiu. La massa és vulnerable si la mantens dividida entre sí. La massa és vulnerable si la mantens sumergida en una nuvulosa de confusió i de competència entre els seus individus.
Serà d’ aquest mal que ens intenta protegir l’oncle sam? el mal de la sobirania popular?
Ens intenten protegir dels nostres destructius anhels de llibertat?
L’ auténtica sobirania no rau en el dret d’ escollir els nostre srepresentants polítics; ja que áquets només represententen els seus interessos privats i els dels seus mecenes, les grans corporacions internacionals.
L’ autèntica sobirania está en el individu, pel fet d’ ésser ésser humà. La sobirania arriba al seu climax quan aquest individu s’ organitza amb els demés i porten a terme verdaderes accions, i no pel simple fet de votar un cop cada 4 anys. Les accions de la societat organitzada consistens en manifestacions, desobediència civil, objeccions fiscals, objeccions polítiques, objeccions hipotecàries, accions consitents en la conscienciació social, associacions d’ ajuda als pobres, plataformes d’ acció directe en el tererny, com és el cas de diverses ONGs… etc , és la vertadera sobirania; és a dir, el poder de cambiar el rumb de les coses, i aquest poder mai i ningú ens el podrá usurpar, perquè és inherent a l’ esser humà. Simplement hem d’ ‘esser conscients del nostre poder i hem d’ estar organitzats.
El poder intenta, per una banda, destruir la convicció de la sobirania del individu mitjaçant la por i la inseguretat (guerres, crisis…etc) i per l’ altre banda bombardeja qualsevol intent d’ organitació que promogui idees contràries a les del ordre imperant (recordem els moviments de les Panteres negre , Martin lutter King, entre d’altres…)
Aquí rau la autèntica democràcia, el poder del individu de fer ongs, associacions, plataformes, etc; o el poder de desoveïr (recordem que no fa gaire temps a Espanya el servei militar era obligatori, i la insubmissió va ésser un mecanisme clau.)
No caiguem en el parany, la democràcia no consiteix en votar i elegir els “nostres” representants polítics i olvidar-nos; consisteix en ésser conscients de la realitat i d’ actuar de forma organitzada contra l’ ordre opresor.
La censura d’ internet l’ hem de veure com a quelcom possitiu, ens estem conscienciant els uns als altres a la vegada suposa una incipient mecanisme d’ organització social que lluita contra l’ esclavitut i l’ opressió del sistema. Sino fos així ni es molestarian en censurar. Per tant, estem fent be la feina.
He tingut l’ experiència que als blogs a on a costumbro a informar-me estavant bloquejats o els enllaços a videos catalogats com a subversius estaven tallats. Per tant, constato la censura de pàgines amb contingut “subversiu”. Simplement és questio de cambiar de buscador i no utilitzar l’ habitual. Amb els buscadors menys utilitzats et pot saltar la censura, al menys de moment.
Jo, banquer
Us donaré el meu número de compte i, a partir d’ara, cada mes em podeu ingressar la vostra nòmina a mi. Tranquils, quan us faci falta algo m’ho demaneu i us ho donaré. Haureu de pagar-me una miqueta per cada moviment que vulgueu fer però, no patiu, jo també us donaré uns significatius interessos del que jo guanyi invertint el vostre capital en allò que cregui més convenient. Si algú necessita més diners dels que té, podrà disposar-ne a canvi d’un interés. Els diners no seràn meus -clar que no!-, són els vostres mateixos diners que jo acumulo i gestiono. Així, disposant jo de tot, us puc ajudar a viure millor. Deixaré diners a tothom que en vulgui i aixi podreu comprar-vos una casa, un cotxe, una tele última generació i fins i tot unes vacances. Ja m’ho anireu tornant a poc a poc. Sense pressa. Per facilitar-vos encara més les coses, podreu donar-me les vostres factures i jo les pagaré directament, així us estalvio feina i controlo la vostra despesa. També aprofitaré els beneficis de la vostra pasta per generar negocis paral.lels i seguir creixent. De fet, com que m’acabaré convertint en un gran poder econòmic, podré dedicar-me també a finançar partits polítics i, així, influir directament en la vida política des de la tranquilitat de no ser un personatge públic. L’estabilitat econòmica dependrà de mi i, si les coses em van malament, l’estat, a través dels vostres impostos, tornarà a injectar-me diners per a que el món financer gaudexi de salut. L’estat es preocupa pel poble, clar que sí. Per això agafa els vostres diners i me’ls dóna a mi per a que jo us els deixi. Així, rebent els vostres diners -però ara pagant un interès- els valorareu més i pensareu millor a què dedicar-los. No us preocupeu de res. Porteu-me la nòmina cada mes i relaxeu-vos. Jo faré la resta. Què necessiteu? Parlem-ne.
Adéu sobirania!
El temps en el que els estats eren sobirans està passant a la història. No és una tendència nova, ja va començar amb la Societat de Nacions, la ONU i la Comunitat Europea, però cada vegada s’accentua més i més. En aquesta època de crisi -promocionada des d’altes esferes o no, ja ho discutirem un altre dia- ningú es sorpren que sigui l’FMI el que ens digui què hem de fer i com. Nosaltres hem votat al nostre president Zapatero, però mai se’ns ha demanat opinió sobre aquests economistes internacionals. Tot i així, són ells els que ens marquen el camí i, nosaltres, calladets com bons nois, a caminar per on ells ens diuen. Podem aprovar el matrimoni gay o decidir si posem llums de nadal de baix consum, però la macroeconomia, les reformes laborals i tot el que realment importa pel nostre benestar ha de ser del gust d’aquests personatges que viuen per sobre del bé i del mal. Ens agradi o no, ens ho volguem creure o no, caminem cap a un govern mundial, el New World Order que li diuen. Progresivament ens trobarem amb un govern no escollit que decideix el futur del nostre món. De fet, ja passa actualment, però encara no és oficial. Els que se’n reien del Club Bilderberg, dient que era fruit de la conspiranoia general, ja han vist que no era tan irreal. Ara que s’han reunit a casa nostra i els hem pagat tota la seguretat i tota la logística necessària, els més increduls han pogut veure que l’elit mundial és reuneix de forma no oficial i que les seves converses i decisions no trascendeixen al públic. Sempre podem seguir pensant que són reunions inocents en les que es parla de tot i de res, un event social de presidents de govern, banquers, directors de multinacionals i monarques, sense més intenció que discutir sobre l’estat del món. Si volem creure’ns-ho, allà nosaltres. Però jo els vigilaria d’aprop per estar més preparats pel futur que volen per nosaltres. El nostre deure és informar-nos i divulgar allò que creguem interessant. Ningú no farà els deures en el nostre lloc. Una societat educada i activa serà molt més difícil de vèncer.
1a trobada de La Medusa
Aquest cap de setmana passat vam trobar-nos a Tossa. Vam parlar de les intencions a curt plaç de l’associació i vam posar en comú les opinions de tots.
“Crónica de una ascensión” de La Línea productions
Aquest reportatge se’ns presenta des d’un hipotètic futur ideal lliure de corrupció, contaminació i engany, on la humanitat és lliure i conscient.
Ja sabem que “l’esperança és l’últim que es perd”, no?
Potser us sobtarà el to del relat, relacionat amb la meditació i l’ascenció de l’esperit.
Valoreu la informació vosaltres mateixos i quedeu-vos amb el que us interessi.
Crónica de una ascensión part 1:
http://www.youtube.com/watch?v=BWJe4pBI7OY
I si us ha interessat, aquí va la segona:
La crisis financiera, ¿organizada desde lo alto de wall street?
Mientras bancos como JP Morgan presentan ingresos por más de 3 mil millones de dólares en el último trimestre, […] la gente en la calle padece cada vez más los estragos de una crisis ingeniada en los más altos estratos, que tal vez no sería exagerado llamar el robo más grande de la historia.
Los banqueros, más que los políticos, tienen el poder. Saber esto no es díficil. El escritor Mario Vargas Llosa llamó al gobierno del PRI de 70 años en México la dictadura perfecta, ya que sólo cambiaban de nombres sirviendo a los intereses del partido y fingiendo un proceso democrático. Pero ¿no sería más perfecta la dictadura de los bancos en Estados Unidos que logra mantener la ilusión de un sistema bipartidista, y crear la fachada electoral de una verdadera democracia con alternancia en el poder? Puesto que independientemente de quién gane, demócratas o republicanos, los puestos en el gabinete financiero (que determinan sobre el presidente en las decisiones verdaderamente importantes) son para las mismas personas (ex ejecutivos de los mismos bancos que crearon la crisis financiera para luego ser rescatados; basta ver los gabinetes de Clinton, Bush y Obama y sus vínculos con Goldman Sachs).
Si Estados Unidos ha logrado llevar a sus corporaciones a todos los rincones del mundo como abanderadas de un modo de vida irresistible, es porque antes éstas han logrado introducirse al interior de su propio gobierno formando una sociedad inextricable. […] Pero ¿hasta que punto influye el gobierno en los bancos, o los bancos en el gobierno? y sobre todo ¿hasta que punto son organismos separados? Siendo que parece que para ocupar un alto cargo financiero en el gobierno de EU hay que antes pasar por Goldman Sachs o Citi Group y graduarse como Secretario del Tesoro o director de la Reserva Federal (lease Rick Rubin, Ben Bernanke y Tim Geithner). Los bancos ya no tienen ni siquiera que ocultar su ascendencia sobre el gobierno y los ciudadanos. Como la imagen de esta nota sugiere, el blindaje de los bancos es tal que al ser tan importantes para la economía mundial y estar tan ligados al gobierno, logran una impunidad que los deja operar con excesiva libertad, […] y especular a sabiendas que no pueden sino ser rescatados por el dinero de los contribuyentes […] Al hacer creer que la única forma de economía y crecimiento víable es a través del crédito bancario, además de crear un estado de deuda permanente (con dinero que no existe), se ha creado una dependencia entre el destino financiero individual y las finanzas de los bancos, donde el individuo siempre debe de sacrificarse en favor de los bancos cuando éstos estén en problemas […].
El congresista Ron Paul ha presentado una iniciativa para hacer una auditoría a la Reserva Federal (Fed), la cual increíblemente se ha negado a dar a conocer quiénes fueron los recipientes de los más de 2 billones dólares del rescate financiero. Tal vez el Fed, el organismo que imprime indiscriminadamente billetes, se niega a revelar está información porque los que recibieron el rescate financiero son las mismas personas que son sus dueños; el Fed es una institución financiera privada, lo cual es escandaloso: un contundente contuberio que sin embargo pasa de largo como el viento a Washington. El mismo Fed que acepta que no sabe dónde quedaron 9 billones de dólares […] Cuando ya era evidente para todo el mundo que el sistema financiero actual no podía seguir así, los bancos convencieron a todo el mundo que sólo había que inyectarles enormes cantidades de dinero, postular unas suaves medidas regulatorias en los medios, y seguir de la misma forma. Y un año después mientras Wall Street celebra su recuperación y JP Morgan Chase produce ganancias de 3.6 mil millones de dólares, sólo queda decir que se salieron con la suya.
Al parecer la advertencia de Thomas Jefferson se ha vuelto realidad: “Si el pueblo de Estados Unidos le llega a permitir a los bancos privados controlar el tema de su dinero, primero por inflación y luego por deflación, los bancos y corporaciones crecerán alrededor de ellos, y los depojarán de su propiedad hasta que sus hijos un día se despertarán sin hogar en el país que sus padres conquistaron”.
Noticia recogida en http://pijamasurf.com/2009/10/la-crisis-financiera-%c2%bfun-golpe-de-estado-orquestado-desde-lo-mas-alto-de-wall-street/
El Bilderberg al costat de casa
Sembla ser que la reunió anual del Club Bilderberg és farà a Catalunya, més concretament a Sitges, del 3 al 6 de juny.
Link en castellà: pijamasurf.com
http://pijamasurf.com/2010/04/el-grupo-bilderberg-se-reunira-en-espana-del-3-al-6-de-juni/
Link en anglès (més complet): americanfreepress.net
http://www.americanfreepress.net/html/bilderberg_found_217.html
Vols saber més del Club Bilberberg?
DANIEL ESTULIN, La verdadera historia del club bilberberg
DANIEL ESTULIN, Los secretos del club bilderberg
HOME de Yann Arthus-Bertrand
Una delícia pels ulls i un crit a la consciència ambiental.
No us el podeu perdre, els 90 minuts que dura estaran ben invertits.
Un consell: Aguanteu fins el fnal, us deixarà més animats.
Obama, qui ets?
18 de desembre del 2009, Bamako, Mali
Banderes d´Estats Units als taxis, a les furgonetes, a les motos. Samarretes d´Obama, clauers d´Obama, cinturons d´Obama, fundes de mòvil d´Obama.
No estic als Estats Units. Estic a Bamako, Mali.
El primer president negre en la història d´Estats Units ha colpejat amb força el cor dels africans.
Obama és negre, Obama és bo, Obama és la salvació.
Però, què ha fet aquest senyor? Encara res de res. Més ben dit, només ha fet el que va dir que no faria.
Obama sap parlar, és guapo i és intel.ligent. Però no és el teu amic. Els amics d´Obama són Wall Street i els banquers internacionals.
La seva primera feina en acabar la universitat li va donar Henri Kissinger.
El poder financer vol utilitzar Obama per vendre un govern mundial, el New World Order. De fet, estava a l´ordre del dia en la reunió del G8 de fa uns mesos. La globalització política camina amb pas ferm.
Obama converteix en or tot el que toca. És el salvador de la humanitat. Ningú millor que ell podria vendre els interessos dels que realment tallen el bacallà.
Em fa molta pena veure els nens africans amb la cara d´Obama estampada a la samarreta. Tenen l´esperança que la seva vida pot millorar.
Què portarà a l´Àfrica la pobra titella d´Obama? Guerres? Credits que empobreixen i endeuten? Empreses multinacionals que saquegen els recursos locals?
Obama és part d´un procès. Igual que Bush. El poder no està en els presidents sinó en la gent que els promociona des del darrera. No és ciència ficció. És la realitat del nostre món.
Això és Obama. Pots obviar-ho. Pots pensar que encara no ha tingut temps de fer res.
O pots informar-te. Mira què fa i oblida’t del que diu.
Potser, mirant-lo al fons de la seva ànima de titella veuràs els fils.
Recomanem: The Obama deception, un film de Alex Jones (youtube) Versió completa en anglès 1 hora 50 minuts Versió subtitulada al castellà per capítols: 1/16Apaga la tele, si vols
Volies escoltar el vent i volar amb els ocells,
Alonso ha fet volta ràpida amb el Ferrari.
Volies saludar el sol ballant sota la pluja,
Israel bombardeja la franja de Gaza.
Volies fer-me l´amor mirant la lluna plena,
últim capítol de la tercera temporada.
Volies ser propietari de la teva vida,
no et mous del sofa veient gran hermano.
Com deia Bob Dylan,
“You don´t need a wheatherman,
just look throught your window”.
Apaga la tele, si vols.
Medusalandia's Blog 
